Sembla molt de temps, però ami m'ha passat com si fos una curta nit d'estiu. És necessari iniciar un petit homenatge a la figura d'uns progenitors que amb nua senzillesa van arrencar a la vida infinitat de bocins de felicitat per repartir-los amb els seus.
Espero que amb el temps no s'esborrin les vivències ni és difuminin les imatges, que les paraules dels poemes no quedin desordenades i que el somriure d'aquell parell resti intocable i energitzant en nosaltres.
